Ara mateix, ja fa dos anys

Avui mateix, ara mateix, fa dos anys que la Rosita i qui escriu ens vam trobar per primer cop, en un aparcament a la població de Figueres.  I amb dos anys ens han passat moltes coses bones.

La millor, però, i que ja fa molts mesos que dura, és la que veig cada nit, al sofà.  Mentre jo llegeixo, ets ajaguda, al costat meu, espitranxada, dormint un son profund que l'únic que transmets és pau i tranquil·litat.  Respiració lenta, profunda i silenciosa.  Fins i tot, algunes vegades t'he d'acaronar per saber que encara hi ets.  I fins i tot, l'aproximació de la meva mà cap al teu cos i la meva caranxona et deixen impassible submergida en el teu son.

Estàs tranquil·la, penso.  Que bé!

Si fossis humana diríem que dorms amb la consciència tranquil·la.  Com que ets gossa, sempre l'hi has tingut, de tranquil·la, la consciència.  Com que ets gossa, dic que dorms en pau, perquè ja fa molt de temps que ja no recordes els maltractaments, les pors, les angoixes ni la tristor.

Has fet amigues, has après a jugar amb pilotes, has après a fer agility, has après a aguantar-te damunt una taula de windsurf i fer veure que ets la millor surfera de Sant Pere Pescador, has après a jugar a frisbee com una gran campiona, has viatjat, anat en bicicleta, hem acampat junts, has conegut un racó de món...

Has jugat amb la neu i t'has empipat molt perquè no podies caçar les bolbes, i de la rabieta que agafaves, perseguies la neu com si d'un conill es tractés.

Però també has plorat, has tingut por, has tremolat i t'has posat en un racó morta de por, massa sovint has tingut la cua entre cames, els nervis no t'han deixat menjar i no has pogut engolir...  
Però tot plegat, ja fa dos anys.

El millor de tot, Rosita, és com ens ha canviat la vida!

Ara mateix fa dos anys, érem al veterinari per decidir el teu futur psicològic i de salut.  Ara mateix  fa dos anys, tots dos som sabedors dels camins dòcils i dificultosos per on hem passat.

Per molts anys, Rosita.  I gràcies!